Si analitzem els principis del pensament sobre els quals neix la màgia, sens dubte trobarem que es resumeixen en dos: el primer, que el semblant produeix el semblant, o que els efectes s'assemblen a les seves causes, i el segon, que les coses que una vegada van estar en contacte actuen recíprocament a distància, fins i tot després d'haver estat tallat tot contacte físic.
El primer principi pot anomenar-se llei de semblança i el segon llei de contacte o contagi. Del primer d'aquests principis, el denominat llei de semblança, el mag dedueix que pot produir l'efecte que vulgui només imitant; del segon principi dedueix que tot el que faci amb un objecte material afectarà d'igual manera a la persona amb qui aquest objecte ha estat en contacte, formi o no part del seu propi cos. Els encanteris fonamentats en la llei de semblança poden denominar-se de màgia imitativa o homeopàtica, i els basats en la llei de contacte o contagi poden dir-se de màgia contaminant o contagiosa.
Denominar a la primera d'aquestes dues branques de la màgia amb el terme d'homeopàtica és potser preferible a termes alternatius com ara imitativa o mimètica, donat que aquests suggereixen un agent conscient que imita, quedant per aquest motiu massa restringit el camp d'aquesta mena de màgia. Quan el mag es dedica a la pràctica d'aquestes lleis, implícitament creu que elles regulen les operacions de la naturalesa inanimada; en altres paraules, tàcitament dóna per fet que les lleis de semblança i contagi són d'universal aplicació i no tan sols limitades a les accions humanes. Resumint: la màgia és un sistema espuri de lleis naturals així com una guia errònia de conducta; és una ciència falsa i un art avortat. Considerada com un sistema de lleis naturals, és a dir, com a expressió de regles que determinen la consecució d'esdeveniments a tot el món, podem anomenar-la màgia teòrica; considerada com una sèrie de regles que els humans compliran a fi d'aconseguir els seus fins, podem anomenar-la màgia pràctica.
No obstant, hem de recordar al mateix temps que el mag primitiu coneix només la màgia en el seu aspecte pràctic; mai analitza els processos mentals en els que la seva pràctica està basada i mai els reflecteix sobre els principis abstractes lligats a les seves accions. Per a ell, com per a la majoria dels humans, la lògica és implícita, no explícita; raona exactament com digereix els seus aliments, és a dir, ignorant per complet els processos fisiològics i mentals essencials per a una o una altra operació: en altres paraules, per a ell la màgia és sempre un art, mai una ciència. El veritable concepte de ciència és absent de la seva ment rudimentària. Queda per a l'investigador filosòfic la tasca de descobrir el camí seguit pel pensament que fonamenta la pràctica del mag; de desembolicar els fils que en nombre reduït formen l'embrollada troca; d'aïllar els principis abstractes de les seves aplicacions concretes: en suma, de discernir la ciència espúria derivada de l'art bastard.
Si la nostra anàlisi de la lògica dels mags és encertada, els seus dos grans principis no seran altra cosa que dues diferents i equivocades aplicacions de l'associació d'idees. La màgia homeopàtica és fonamentada en l'associació d'idees per semblança; la màgia contaminant o contagiosa és fonamentada en l'associació d'idees per contigüitat. La màgia homeopàtica cau en l'error de suposar que les coses que s'assemblen són la mateixa cosa; la màgia encomanadissa comet l'equivocació de presumir que les coses que van estar una vegada en contacte segueixen estant-ho. Tanmateix, a la pràctica, es combinen freqüentment les dues branques, o, per ser més precisos, mentre que la màgia homeopàtica o imitativa pot ésser practicada sola, ens trobarem generalment que la màgia contaminant o contagiosa sovint va barrejada, en la seva pràctica, amb la homeopàtica o imitativa.
Així confrontades aquestes dues classes de màgia, podem trobar alguna dificultat en comprendre-les, però ens seran ràpidament intel·ligibles quan les aclarim amb alguns exemples adients. Ambdues línies de pensament són de fet senzilles en extrem, elementals, i amb dificultat podrien ser d'una altra manera sent tan familiars en allò concret, encara que no certament en allò abstracte, no tan sols per a la intel·ligència rude del salvatge, sinó també per la de la gent ignorant i estúpida de tot arreu. Les dues branques de la màgia, la homeopàtica i la contaminant, poden ser incloses còmodament sota el nom general de màgia simpatètica, donat que ambdues estableixen que les coses actuen recíprocament a distància mitjançant una atracció secreta, una simpatia oculta, i l'impuls és transmès de l'una a l'altra per mitjà del que podem concebre com una mena d'èter invisible no dissemblant al postulat per la ciència moderna amb un propòsit similar, precisament per explicar com les coses poden afectar-se entre si a través d'un espai que sembla estar buit.
És convenient posar en forma de quadre les branques de la màgia, segons les lleis del pensament que les animen, d'aquesta manera:
El primer principi pot anomenar-se llei de semblança i el segon llei de contacte o contagi. Del primer d'aquests principis, el denominat llei de semblança, el mag dedueix que pot produir l'efecte que vulgui només imitant; del segon principi dedueix que tot el que faci amb un objecte material afectarà d'igual manera a la persona amb qui aquest objecte ha estat en contacte, formi o no part del seu propi cos. Els encanteris fonamentats en la llei de semblança poden denominar-se de màgia imitativa o homeopàtica, i els basats en la llei de contacte o contagi poden dir-se de màgia contaminant o contagiosa.
Denominar a la primera d'aquestes dues branques de la màgia amb el terme d'homeopàtica és potser preferible a termes alternatius com ara imitativa o mimètica, donat que aquests suggereixen un agent conscient que imita, quedant per aquest motiu massa restringit el camp d'aquesta mena de màgia. Quan el mag es dedica a la pràctica d'aquestes lleis, implícitament creu que elles regulen les operacions de la naturalesa inanimada; en altres paraules, tàcitament dóna per fet que les lleis de semblança i contagi són d'universal aplicació i no tan sols limitades a les accions humanes. Resumint: la màgia és un sistema espuri de lleis naturals així com una guia errònia de conducta; és una ciència falsa i un art avortat. Considerada com un sistema de lleis naturals, és a dir, com a expressió de regles que determinen la consecució d'esdeveniments a tot el món, podem anomenar-la màgia teòrica; considerada com una sèrie de regles que els humans compliran a fi d'aconseguir els seus fins, podem anomenar-la màgia pràctica.
No obstant, hem de recordar al mateix temps que el mag primitiu coneix només la màgia en el seu aspecte pràctic; mai analitza els processos mentals en els que la seva pràctica està basada i mai els reflecteix sobre els principis abstractes lligats a les seves accions. Per a ell, com per a la majoria dels humans, la lògica és implícita, no explícita; raona exactament com digereix els seus aliments, és a dir, ignorant per complet els processos fisiològics i mentals essencials per a una o una altra operació: en altres paraules, per a ell la màgia és sempre un art, mai una ciència. El veritable concepte de ciència és absent de la seva ment rudimentària. Queda per a l'investigador filosòfic la tasca de descobrir el camí seguit pel pensament que fonamenta la pràctica del mag; de desembolicar els fils que en nombre reduït formen l'embrollada troca; d'aïllar els principis abstractes de les seves aplicacions concretes: en suma, de discernir la ciència espúria derivada de l'art bastard.
Si la nostra anàlisi de la lògica dels mags és encertada, els seus dos grans principis no seran altra cosa que dues diferents i equivocades aplicacions de l'associació d'idees. La màgia homeopàtica és fonamentada en l'associació d'idees per semblança; la màgia contaminant o contagiosa és fonamentada en l'associació d'idees per contigüitat. La màgia homeopàtica cau en l'error de suposar que les coses que s'assemblen són la mateixa cosa; la màgia encomanadissa comet l'equivocació de presumir que les coses que van estar una vegada en contacte segueixen estant-ho. Tanmateix, a la pràctica, es combinen freqüentment les dues branques, o, per ser més precisos, mentre que la màgia homeopàtica o imitativa pot ésser practicada sola, ens trobarem generalment que la màgia contaminant o contagiosa sovint va barrejada, en la seva pràctica, amb la homeopàtica o imitativa.
Així confrontades aquestes dues classes de màgia, podem trobar alguna dificultat en comprendre-les, però ens seran ràpidament intel·ligibles quan les aclarim amb alguns exemples adients. Ambdues línies de pensament són de fet senzilles en extrem, elementals, i amb dificultat podrien ser d'una altra manera sent tan familiars en allò concret, encara que no certament en allò abstracte, no tan sols per a la intel·ligència rude del salvatge, sinó també per la de la gent ignorant i estúpida de tot arreu. Les dues branques de la màgia, la homeopàtica i la contaminant, poden ser incloses còmodament sota el nom general de màgia simpatètica, donat que ambdues estableixen que les coses actuen recíprocament a distància mitjançant una atracció secreta, una simpatia oculta, i l'impuls és transmès de l'una a l'altra per mitjà del que podem concebre com una mena d'èter invisible no dissemblant al postulat per la ciència moderna amb un propòsit similar, precisament per explicar com les coses poden afectar-se entre si a través d'un espai que sembla estar buit.
És convenient posar en forma de quadre les branques de la màgia, segons les lleis del pensament que les animen, d'aquesta manera:
Màgia simpatètica
(Llei de simpatia)
Màgia homeopàtica Màgia contaminant
(Llei de semblança) (Llei de contacte)
Ara il·lustrarem amb exemples aquestes dues branques de la màgia simpatètica, començant per la homeopàtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada